Archivo de la categoría: Valencià

CONFERÈNCIA SOBRE LA LITERATURA CATALANA A CÀRREC DE JOAN FRANCESC MIRA

Durant la conferència l’autor ens va parlar de la seua experiència amb la literatura valenciana, la história d’aquesta i la projecció mundial que en té.

Joan Francesc Mira i Casterà va nàixer a València el 3 de desembre de 1939. És escriptor, antropòleg i sociòleg. També és soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i president d’Acció Cultural del País Valencià. En l’àmbit polític, és simpatitzant i ha estat candidat del Bloc Nacionalista Valencià els anys 2000 i 2003. Ha traduït obres de la cultura grega molt importants i altres com La Divina Comèdia, de la cual ens va expressar la dificultat que ha tingut i el reconfort que li va produir traduir-la.

Va ser educat al castellà fins al vint anys més o menys, després va descobrir autors com Ausiàs March, Joanot Martorell (amb Tirant lo Blanc) i Ramon Llull. Per a el tota aquesta literatura va estar amagada a Espanya i finalment va descobrir-la a l’italià.
Es va adonar que hi havia una parada a la creació narrativa i està prou orgullós de haver ajudat a reconstruir la nostra tradició literària. Per començar a escriure va dedicar-se a llegir tots els clàssics. Ha treballat molt durant molts anys i gràcies a això la seua producció a fos molt ampla i important. El segle XV és el seu període literari que li sembla més important perquè és l’època de més plenitud i també part del segle XX quan la producció en valencià va tornar.

El que la literatura catalana es va perdre ací i es conserva a altres parts del món, a causa del procés que seguí el país durant els últims segles. La recuperació comença a València quan la gent comença a anar a la universitat, molta gent valenciana varen començar a estudiar.

L’autor ens va parlar de què la postguerra va influir poc conscientment en la seua producció literària, ja que de petit vivia als afores de la ciutat i per això no pot parlar de experiències relacionades amb la postguerra. En la seua obra El tramvia groc ens parla de la seua infància i de les seues experiències.

Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1984), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).

                                                                                                                                 María P i Miguel E

Anuncios

L’AVIÓ

Whaam!,  Roy Lichtenstein

Whaam!, Roy Lichtenstein

El meu avió és ràpid,
és silenciós.
Surca els cels
amb l’agilitat d’un falcó
i amb la potència d’un coet.

Ha arribat el moment,
és ara o mai més.
Però no tinc por
perquè el meu avió
resta al meu cor.

El meu avió no vola
i jo tampoc,
i no tornarem a fer-ho
cap dels dos
ja mai més.

Andrè G.

TAUROMAQUÍA

Tauromaquia, Francisco de Goya

Tauromaquia, Francisco de Goya

Quan hi ha tarda de bous,
La gent ompli la grada,
I en l’arena de la plaça,
espera el torero impacient.

Està tot preparat,
la música comença a sonar,
s’obri la porta del corral,
ix el bou desesperat.

El moment de la veritat,
tot en silenci expectant.
Ix el torero al rogle,
Bou i torero es troben.

El torero comença a córrer
i el bou al veure’l arranca,
amb una barra el salta,
i cau a terra amb elegància.

Arnau P.

CAVALCA

Joan of Arc, Dante Gabriel Rossetti

Joan of Arc, Dante Gabriel Rossetti

Cavalca,
l’armadura reflecta
el sol
del matí.

Cavalca,
els crits ressonen
pel camp
de batalla.

Cavalca,
el coratge fluïx
com sang
en vena.

Cavalca,
i cavalca, i cavalca,
i deixa de cavalcar.
Els homes l’han castigat
per la valentia que ells
mai van atresorar.

Elena A.

SERPS

L'encantadora de serps, Henry Rousseau

L’encantadora de serps, Henry Rousseau

Les serps
hipnotitzades ballen al compàs
per culpa d’una dona
a qui fan cas.

Elles, ingènues,
es deixen dominar
dins de la selva
on atrapades estan.

Ningú les vol ajudar
en aquesta injustícia
en què la natura
les ha ficat.

Gema L.